He escollit el terrat comunitari del meu edifici perquè penso que és un espai comú i saludable al que se li ha de treure molt profit i rendiment i sobretot després de la pandèmia.

Tots i totes sabem que durant aquell temps, les persones que vivim en pisos a les grans ciutats, la única sortida que teníem era ben poca; podíem sortir al balcó o anar a comprar a determinades hores.

Els que teníem un terrat comunitari, teníem un gran tresor doncs va ser llavors quan els veïns i veïnes, que feia tants anys que coincidíem a l’ascensor però gairebé no interactuàvem, vam descobrir que el terrat era un paradís per caminar, prendre l’aire, fer una mica d’esport i xerrar, que sempre és bo per la nostra salut mental.

Arran d’això, el terrat s’ha convertit en un espai que l’utilitzem per fer una mica d’esport, sempre això, sí, un tipus d’esport suau, tipus ioga, tai-chi, “hula-hop”, estiraments, etc., i així no molestar a les persones que viuen al pis inferior doncs és un terrat que té bastants anys i que properament volem fer-hi una reforma.

I llegint l’enunciant de l’entrega d’aquesta assignatura va ser quan vaig veure una gran inspiració en aquest espai doncs al ser un espai a l’aire lliure i que podem interactuar les persones veïnes i habilitar zones comunes i que la presència de fer activitats a l’aire lliure és una demanda indefugible i també un indicador de qualitat de vida.

Penso que s’han d’habilitar aquests espais i que hi hagin normes menys rígides per recuperar i habilitar zones comunes en edificis que combinin el que és habitacional i convertir-lo en un minipulmó verd com per exemple, poder-hi fer un mini horts urbà i també m’agradaria anar més enllà i acabar transformant el terrat en espai comunitari que serveixi per fer esport, hort urbà i habilitar algun espai per dur a terme el teletreball, tasca que s’ha implantat després de la pandèmia.

Imatges del terrat comunitari

Plànol del terrat

Confio molt en aquesta idea saludable.

Gràcies,

Roser

He decidit treballar un espai que visito de manera molt freqüent i es relaciona directament amb la salut i la cura del cos. El meu treball es basa en el tatami on entreno judo i BJJ: un espai d’aspecte tradicional que s’associa amb la pràctica de les arts marcials, l’esport i la disciplina. Aquí practiquem tant judo com BJJ, grappling o altres activitats: dinàmiques per infants, estiraments i flexibilitat i qualsevol activitat que requereixi un espai tranquil pensat per la pràctica còmoda.

Quan vaig llegir l’enunciat de l’activitat no vaig dubtar un segon a triar el tatami perquè trobo que encaixa a la perfecció amb un espai dedicat específicament a la cura i la salut, en aquest cas relacionant-se directament amb l’esport. És per mi un espai molt familiar donat que fa anys que practico judo i conec els tatamis, el material que s’acostuma a trobar i les activitats que es realitzen dins. A més, el meu pare és mestre nacional de judo i tenim la sort de gaudir d’un gimnàs com a negoci familiar on practiquem aquest esport. Donat això, per mi és molt fàcil fer fotos, dibuixar o preguntar als companys per qualsevol tema relacionat amb l’assignatura: la confiança amb l’entorn i les persones que el freqüenten són la clau de la meva decisió.

L’accés a les classes que necessiten tatami (arts marcials) es regula a través d’una subscripció mensual al gimnàs i té uns horaris fixos als quals els usuaris o clients ens hem d’adaptar. Així i tot, qualsevol persona que es trobi apuntada al gimnàs pot gaudir d’aquest espai de les instal·lacions quan no s’estigui fent servir o sense molestar quan hi ha gent dins.

El judo es basa de manera directa en interaccions entre persones, concretament en l’intercanvi entre dos usuaris que practiquen l’esport. Quan hem de practicar una tècnica o fer un exercici (tori), el company que és la nostra parella (uke) fa el gest de “deixar-se fer” i col·labora amb nosaltres perquè puguem aprendre de manera correcta i gaudir de les dinàmiques del judo. Així mateix, quan és ell qui ha de practicar, intercanviem el nostre rol i ara som nosaltres els que ens hem de deixar conduir cap on ell vulgui. Practicar i aprendre aquesta disciplina es basa en aquest intercanvi entre usuaris: sempre observarem interaccions entre dos companys encara que algunes vegades el judoka practica amb ell mateix (tandoku–renshu) o amb material especialitzat.

A continuació, deixo algunes fotos fetes per mi i el plànol del tatami: